Ajuntament de Càlig

Geografia

            Situada a la comarca del Baix Maestrat, a l’extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig s’alça suaument damunt d’un turó, a 123 metres sobre el nivell del mar.

            La vila es troba a una distància de 80 km de Castelló de la Plana (cap de la província administrativa) i a 50 km de Tortosa (cap de la diòcesi). Limita al nord-oest amb Sant Jordi (6 km), a l’oest amb Cervera del Maestrat (7 km), al sud-est amb Peníscola (14 km), a l'est amb Benicarló (7 km) i al nord-est amb Vinaròs (10 km).

            El seu terme municipal, que abraça una superfície de 27,45 km2, és tot un seguit de colls de pendents sovint pronunciats i d’escasses planures obertes al cerç o mestral, on manquen els cingles, comuns més cap a l’interior del Maestrat. Les elevacions de terreny més representatives són les que formen els colls de la Tossa (169 m) al sud-est, les Forques (185 m) i la Somada (194 m) a l'oest i el Mas d’en Vernet (204 m) al nord-oest. Pel que fa als plans cal assenyalar les Llacunes al nord-est i el Pou d’en Bonet i les Planetes al sud-oest.

            A causa d’aquesta singular distribució del terreny, és habitual dins del terme calijó, i en època de pluges, l’eixida d’ullals i aiguamolls i la formació de nombroses sèquies per on es canalitza l’aigua que cau del cel; en són un bon exemple, entre d’altres, la sèquia del Socors, la del Regall i la de la Rasa. A més d’aquests desguassos, el terme es troba travessat per un seguit de barrancs i barranquets que cap a la tardor són sovint portadors d’aigua. Al vessant nord, vora mateix de la població, hi ha el riu Sec o rambla de Cervera, el qual, provinent de la comarca dels Ports, replega les aigües torrenteres i les barrancades que desaigüen al seu llit fluvial. Uns altres barrancs trobats dins del terme de Càlig són el del Surrac, al nord, el Pou de Canet, a l'oest, i els barrancs de la Solana i del Pou d’en Bonet, al sud.

            La vegetació és la pròpia de la mediterrània. Hi creix la matissa, l’espinal, la romeguera, l’argelaga, el baladre, el margalló, el fonoll, el timonet, el romer, el bruc, l’espígol, el coscoll, la rosella, el fenàs i la carrasca, entre una gran quantitat i varietat d'arbusts i plantes que teixen un mantó característic i encisador.

            Però, amb tot, la major part de les terres són de conreu. Els abancalaments, fets amb pedra seca i construïts des d’èpoques antiquíssimes, estan lligats estretament al paisatge que envolta tot Càlig, alhora que palesen l’esforç decidit i constant del llaurador calijó que ha aprofitat els terrenys rocallosos per transformar-los en camps de cultiu.

            El garrofer, l’olivera i l’ametler, que són conreus de secà, han estat i són la producció bàsica i més important del camp calijó. Tanmateix, tot just encetada la dècada dels vuitanta i com a conseqüència de la trobada d'aigua subterrània, el paisatge, amb el temps, ha anat canviant l’aspecte, ja que primer les hortes i, després, els tarongerars s’han estès amb rapidesa per diverses partides del terme. Aquest darrer fet ha ajudat, sens dubte, a un millorament substancial en la forma de vida dels habitants de Càlig.

            El poble, segons les dades del cens del 2016, té 2.105 habitants, agrupats, majoritàriament, dins del nucli urbà, malgrat l’augment continuat d’habitatges unifamiliars aïllats que s’escampen per tot el terme.

            El clima de Càlig és d’hiverns suaus, colpejats, però, en ocasions, pel vent de mestral o cerç i pel gelat bufit de la tramuntana, i d'estius calorosos, en què sol ser habitual la formació de tronades.

ACTIVITATS

D D D D D D D
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

SEGUEIX-NOS A:

ENLLAÇOS

Formulari de cerca

Site developed with Drupal