Ajuntament de Càlig

La Carta Pobla de Càlig
La Carta Pobla de Càlig
Dimarts, 14 Agost, 2012 - 08:45
La Carta Pobla de Càlig

            La carta de població atorgada per n'Hug de Fullalquer, mestre de l'Orde de l'Hospital, l'any 1234 a Pere de Balaguer i a Bernat de Puig per poblar el lloc de Càlig, és el document històric més antic que fa una referència clara a aquesta població. A banda d’aquest document, el fet cert és que Càlig ja existia molt abans de l'arribada de les hosts cristianes a aquestes terres del Maestrat.

            En aquest mateix document també es fa referència a la vila d’Alí, actualment desapareguda, que durant l’època àrab va formar un nucli poblacional proper a Càlig. Altres nuclis poblacionals que van aparèixer en aquesta època són Beniguifur, Beniterei i Oleia. Un cop lliurada la carta de població, totes aquestes poblacions a què s'hi fa referència, van anar de mica en mica restant en l'abandó i l'oblit. Únicament Càlig, poblat segons els Costums de Lleida, hi va sobreviure gràcies a una molt possible exempció d'impostos i al continuat atorgament de privilegis de part dels hospitalers.

 

Traducció lliure del document, per Vicent Garcia Edo (Universitat Jaume I)

            De la mateixa manera que el temps no es deté sinó que flueix permanentment, també les accions temporals passen i poden donar lloc a l’oblit.

            Per aquesta raó i en honor del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant, amén; que tothom sàpia, tant els presents com els esdevenidors, que nós frare Hug de Fullalquer, per la gràcia de Déu mestre de la santa casa de l’Hospital al regne d’Aragó i Catalunya, i castellà d’Amposta, amb el consell i l’aprovació de fra Guillem Hug, marescal del castell d’Amposta, de fra Domènec d’Antinyana, de fra Bernat, comanador de Tortosa, de fra Rascany, comanador de Cervera, i de fra Pere d’Àger, i també de molts altres frares nostres, per nós i tots els nostres successors, amb aquest document per sempre valedor, us donem i us concedim a vosaltres, Pere de Balaguer i els teus, i a Bernat Despuig, germà del difunt Joan Despuig, i els teus, a perpetuïtat, dos llocs situats al terme de Cervera: per una banda, el vilar de Càlig, situat allí on hi ha una pica de pedra al costat d’un pou, i els altres vilarets i pous que hi ha al voltant del vilar de Càlig; i, per una altra, el vilar que és conegut com el vilar d’Alí, amb tots els seus pous i amb els altres vilarets i pous que hi ha al voltant de l’esmentat vilar d’Alí, tal com per manament nostre va estar delimitat per fra Rascany, comanador del castell de Cervera, com s’indica tot seguit.

            El vilar de Càlig limita, a l’est, amb el riu Sec; al sud, segueix el torrent on les vores són vermelles vers la mar, aquest torrent conflueix amb el riu Sec; al nord, amb el riu Sec; i, a l’oest, limita amb el puig de la Talaia que està a la part de Cervera, tal com va la serra i corren les aigües en temps de pluja.

            El vilar d’Alí limita, a l’est, amb la serra que mira a Càlig, més enllà del torrent, i amb el vilar de Benigutfur; al sud, limita amb el vilar de Beniterei i arriba més enllà del vilar d’Oleia; al nord, limita amb la pedra alta que hi ha més enllà del torrent; i, a l’oest, limita amb les muntanyes, seguint el sentit que marquen les aigües de pluja quan discorren.

            Aquests dos llocs, és a dir, el vilar de Càlig i el vilar d’Alí, amb la resta de vilarets i pous, tal com acabem d’anomenar i delimitar, us els donem a vosaltres i als vostres, i us els concedim amb tots els seus camins d’entrada i eixida, i amb tots els arbres i plantes de totes les espècies que hi ha o hi puguen haver, i amb les terres de cultiu i les incultes, els erms i els poblats, les garrigues i les deveses, les aigües, les pastures i els emprius, els molins, les fonts, les garbes d’herba, el dret de quèstia, i el dret, el domini i la potestat per instal·lar nous repobladors, siguen d’on siguen, excepte militars i eclesiàstics.

            També us donem a vosaltres i als vostres les rendes i la seua administració, així com la llenya i la resta de coses pertanyents als llocs esmentats, tal com més amunt ha estat dit, i us donem corporal possessió de tot, de manera que ho tingueu i ho posseïu vosaltres i els vostres d’una manera lliure, tranquil·la i completa, sense cap mena d’inquietud ni contradicció per part de qualsevol persona.

            També us donem la potestat de vendre, pignorar i alienar, així com la d’establir a aquells que vosaltres volguéreu, sense cap mena d’impediment per part nostra o d’altres, exceptuant, com hem dit abans, els militars i els eclesiàstics.

            Ara bé, pel que fa als homes que seran establerts per vosaltres mateixos, ens retenim els drets de ferma de dret i el d’obligació d’anar a l’exèrcit reial, cas que el senyor rei en persona organitzara un exèrcit per anar a Espanya, i amb aquest motiu també haguérem d’acudir nós o algun comanador de l’orde.

            I us prometem, tant nós com tots els frares de l’Hospital, mantenir i defensar aquesta donació front a qualsevol persona, i fer que la tingueu i posseïu de forma irrevocable, en pau, de bona fe i sense cap mena d’engany, a perpetuïtat. De manera que vosaltres i els vostres pugueu fer allí la vostra voluntat, tal com ha estat dit, tot i que heu de tenir sempre en compte que per aquesta donació esteu obligats a ser fidels a nós i a l’orde de l’Hospital, tal com ens vàreu prometre.

            Pel que fa a les domenjadures que us heu retés als esmentats llocs, per als vostres usos propis i per al vostre treball, volem que cadascú de vosaltres i els vostres successors pugueu tenir fins a tres parelles de bous; i que tingueu també fins a sis parellades (de terra) i que les posseïu i gaudiu de manera segura, completa, lliure i tranquil·la, fent la vostra voluntat, perpètuament, amb els arbres, les vinyes i les plantes, sense cap mena de càrrega ni impediment. I sense cap obligació d’anar a l’exèrcit, reial o no; i que pugueu fer qualsevol altra cosa que volguéreu, a la qual no posarem cap mena d’impediment, sempre fent l’excepció dels militars i dels eclesiàstics.

            Ens retenim, però, d’aquestes domenjadures, per a nós i els nostres, els drets de ferma de dret, el de fàbrica i la fidelitat que ens deveu.

            També ens retenim, de tots els llocs esmentats, els forns, el dret de fàbrica i la quinta dels homes que vingueren amb nosaltres a l’exèrcit reial esmentat.

            De la mateixa manera ens retenim el control de les mesures del mercat, i el dret de caça que practiquen tant els actuals homes com els pobladors que establireu, de manera que tots els pobladors que tinguen gossos i fura ens hauran de donar un parell de conills amb pell i un quart dels porcs, bous, cérvols i cabres que caçaran.

            Nós i els nostres successors us reconeixerem sempre a vosaltres i als vostres successors totes aquestes donacions, per tal que les tingueu i posseïu a perpetuïtat, tal com ha estat dit, de bona fe i sense cap mena d’engany.

            Respecte de les sis parellades abans esmentades, quan les tingueu les podreu mantenir a l’arbitri de bons homes, en forma segura i sense cap mena de servitud, tal com ha estat dit anteriorment.

            Açò es va fer el quart dia abans de les idus de juliol, de l’any del Senyor mil dos-cents trenta-quatre.

            Signe de fra Hug de Fullalquer, mestre de la santa casa de l’Hospital al regne d’Aragó i Catalunya, i castellà d’Amposta.

            Signe de fra Guillem Hug, marescal, etcètera.

ACTIVITATS

D D D D D D D
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

SEGUEIX-NOS A:

ENLLAÇOS

Formulari de cerca

Site developed with Drupal